El punt de vista de Rafael Bisquerra

«La construcció del benestar personal i social: per a mi, aquesta és la finalitat de l’educació, de la política i de la vida.»

Rafael Bisquerra és catedràtic d’Orientació Psicopedagògica, director del Postgrau en Educació Emocional i Benestar (PEEB) i del Postgrau en Intel·ligència Emocional en les Organitzacions (PIE) a la Universitat de Barcelona (UB). És fundador i primer director del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica). Ha impulsat les Jornades d’Educació Emocional (JEE) de la UB. Des de mitjans dels noranta s’ha centrat en la recerca sobre educació emocional. Alguns dels seus llibres són Psicopedagogia de les emocions, Qüestions sobre benestar, Educació emocional, Univers d’emocions, etc.

En les seves conferències parla d’un canvi de paradigma educatiu centrat en el benestar emocional i els valors, però, s’ha produït realment aquest canvi en el nostre sistema educatiu?

Encara no. Els canvis educatius són lents. Juntament amb el nostre equip (el GROP) fem tot el possible per sensibilitzar el professorat, l’Administració pública i la societat en general sobre la importància d’aquest canvi de paradigma social i educatiu. De moment, s’han començat a observar moviments en aquesta direcció, però no de manera generalitzada, ni de bon tros.

Quin paper té la família en l’educació emocional dels nens? Quina hauria de ser, des del seu punt de vista, la relació entre família i escola en aquest sentit?

L’educació emocional ha de començar en els primers mesos de vida. Per tant, la família té un paper essencial. La relació entre família i escola hauria de ser afectuosa. Tots dos estan en el mateix projecte; podríem dir que en el mateix vaixell. És molt important que hi hagi molt bones relacions entre família i escola, i qui ha de potenciar aquestes relacions és l’escola, no la família.

Per què és important fomentar el benestar emocional des de l’escola?

Ens hem de preguntar quina és la finalitat de l’educació. Transmetre coneixements? Només això? Formar professionals? Per a què? En la meva opinió, l’educació, a més de transmetre coneixements en les matèries acadèmiques ordinàries (llengua, matemàtiques, socials, naturals, etc.), ha de formar bons professionals i bons ciutadans. Per a què? Perquè puguin conviure en pau i en democràcia participant en un projecte comú: la construcció del benestar personal i social. Per a mi, aquesta és la finalitat de l’educació, de la política i de la vida. Sovint ho oblidem. Per això convé insistir. En diversos llibres m’he estès sobre aquest punt, com per exemple a Cuestiones sobre bienestar i Psicopedagogía de las emociones.

Quina és la millor manera d’introduir l’educació emocional a l’escola?

Aquesta pregunta requereix un curs o un llibre per poder respondre-la. Simplificant molt, podem dir que un primer pas és la sensibilització del professorat, després la formació del professorat conscienciat, i a continuació ve la posada en pràctica de programes d’educació emocional que, per ser eficients, han de complir una sèrie de requisits entre els quals hi ha la dedicació d’un temps mínim, la realització d’activitats pràctiques i la qualitat del procés de posada en pràctica.

Parli’ns sobre la importància que els mestres es formin en educació emocional.

Les competències emocionals són competències bàsiques per a la vida que contribueixen a prevenir ansietat, estrès, depressió, violència, etc. El primer necessitat de competències emocionals és el professorat, ja que les necessita en les seves relacions amb l’alumnat. D’altra banda, un professor pot contribuir al desenvolupament de competències emocionals de l’alumnat en la mesura que tingui les competències per a fer-ho.

Què vol dir quan parla d’aprendre a fluir o de treballar per fluir?

L’experiència del fluir es viu quan una persona s’implica en una activitat fins al punt de quedar absorta en ella. Quan això succeeix, el temps passa volant; al final un s’adona de la rapidesa amb què ha transcorregut. Durant l’activitat no en era conscient per la gran implicació, però en el fons estava gaudint. Es tracta de crear ambients escolars on els estudiants puguin fluir en l’estudi, així com crear empreses i organitzacions on les persones puguin fluir. S’aprèn a fluir.

En què ajuda l’educació emocional als nens?

Les investigacions científiques han demostrat que l’educació emocional aplicada amb qualitat té múltiples efectes, entre els quals podem destacar una disminució de comportaments disruptius, problemes i conflictes, agressivitat, violència, ansietat, estrès, etc. D’altra banda, hi ha una millora en competències socials i emocionals, actituds envers un mateix, envers els altres i envers l’escola, comportament positiu a classe, millora del clima de classe i fins i tot millora del rendiment acadèmic. S’ha arribat a xifrar en un 11 % la millora mitjana de les notes de classe.