Xerrada amb Mare Rosa María Balaguer, directora del Col·legi Inmaculat Cor de Maria (València)
“L’educació no ha de quedar-se enrere, ha d’innovar”. Així dóna inici a aquesta xerrada Mare Rosa María Balaguer, directora del Col·legi Inmaculat Cor de Maria (València). En aquest encontre ens explica com treballen en equip al centre que dirigeix perquè els seus alumnes desenvolupin l’autonomia i aprenguin a potenciar les intel·ligències que tenen més desenvolupades. L’actitud del professor és, per a Mare Rosa María Balaguer, l’energia que permet el canvi de paradigma educatiu.
1. Què és la innovació pedagògica per vosaltres?
La innovació pedagògica és una necessitat i una gran oportunitat. Si eduquem per a la vida i el món ha canviat i segueix canviant, l’educació no pot quedar-se enrere, ha d’innovar.
La innovació ha de tenir en compte cap a on apunten les forces del canvi i aquestes són moltes: el descobriment de la Neurociència, la Globalització, l’Aprenentatge Cooperatiu, les rutines de pensament, l’Aprenentatge per Competències, etc.
2. Com tracteu de ser innovadors al Col·legi Inmaculat Cor de Maria?
Posant l’alumne en el centre del seu aprenentatge, potenciant la seva “autonomia” i facilitant perquè “apregui fent”, desenvolupant les seves intel·ligències més potents i fent créixer les que menys ho estan. Les claus estan en l’acció de l’equip directiu, la seva preocupació per formar el claustre i la constant reflexió sobre el que s’ha fet. Fonamental és el treball en equip, l’entusiasme i la motivació del professorat. El professorat és, sens dubte, el “motor del canvi”.
3. Treballeu a través de les Intel·ligències Múltiples? En què noteu els resultats?
Sí, treballem a través de les Intel·ligències Múltiples. Ho notem en molts aspectes. El principal, la motivació de l’alumne. A més, podem personalitzar l’aprenentatge, potenciant així la atenció a la diversitat de l’aula. Busquem una ensenyança a la mesura de cada alumne. El treball a partir de les IM ofereix un aprenentatge més complet, els alumnes són més conscients de les seves fortaleses i debilitats i se potencia el “apprendre a aprendre”. Empodera l’alumne perquè sigui capaç de construir el seu propi aprenentatge. Es desenvolupen, també, moltes habilitats i destreses: habilitats socials, presa de decisions, resolució de problemes, creativitat… Alhora, es fomenta la innovació educativa, perquè facilita la implantació de noves metodologies i proporciona resultats més significatius, en oferir als alumnes diferents maneres d’aprendre i diferents formats per expressar el que han après. És una manera que permet al professor conèixer millor l’alumne en la seva globalitat.
4. Per què hem de replantejar-nos l’educació, tal com la coneixíem fins ara?
A l’escola tradicional només es treballaven dues intel·ligències, la lógico-matemàtica i la lingüístic-verbal. I s’ha demostrat que a la societat de la informació i el coneixement aquestes són insuficients. Necessitem posar totes les intel·ligències en acció perquè l’aprenentatge sigui més significatiu i serveixi per a la vida.
5. Creus que és necessari disposar de molts recursos per transformar l’educació o es tracta d’una qüestió d’actitud?
Necessitem recursos, sens dubte, però els més importants són els recursos humans i la motivació del professor. L’actitud del professor és fonamental però aquesta cal anar construint-la. No hem de tenir por de córrer riscos, l’equip directiu ha de liderar el canvi i potenciar-lo però la generació d’idees és de tot el claustre de professors. El lideratge és compartit.
6. Mestre… es neix o es fa?
El mestre neix i es fa.
7. Quines característiques ha de tenir el mestre del segle XXI per treure el màxim profit dels seus alumnes?
El mestre del segle XXI ha de ser:
- Empàtic
- Emprenedor
- Resilient
- Savi
- Apropar-se
- Coneixedor de la realitat que l’envolta
- Vocacionat
- Humil
8. Com gestioneu l’aula quan treballeu amb EntusiasMAT?
Entenent que l’objectiu de la proposta pedagògica per la qual el centre ha optat és ensenyar i acostar als nens a l’aprenentatge de les matemàtiques d’una manera el més contextualitzada i adaptada a la realitat possible, intentem que en el dia a dia de les nostres aules tot el nostre alumnat tingui l’oportunitat d’aprendre un mateix concepte de diverses maneres, tenint molt present les Intel·ligències Múltiples. Els alumnes aprenen manipulant, observant i experimentant. L’aula es converteix en un escenari el més proper possible a la realitat, possibilitant que a través del joc el nen aprengui i se senti motivat cap a l’aprenentatge. D’aquesta manera l’alumne és el protagonista del que aprèn i els professors són els que l’orienten, guien i acompanyen en la seva interessant aventura del saber.
Els mestres a les aules perseguim proporcionar als alumnes, a més de coneixements, habilitats i destreses que complementin el seu aprenentatge.
D’altra banda, adequant-nos a la filosofia del programa educatiu, el nostre professorat organitza l’aula des de la perspectiva del grup i del treball cooperatiu, amb tots els avantatges que això comporta per aconseguir uns objectius compartits.
9. Des de que teniu EMAT, i considerant la vostra trajectòria educativa, heu notat algun canvi en la manera d’aprendre dels nens?
Sens dubte. Analitzant els progressos, dificultats, estratègies d’aprenentatge dels nostres alumnes, l’equip educatiu coincideix a afirmar que el treball a través de les Intel·ligències Múltiples està propiciant que tots ells tinguin accés a l’aprenentatge en igualtat de condicions. Sabem que no tots tenen les mateixes capacitats per aprendre ni aprenen de la mateixa manera i per això som conscients que amb aquest projecte pedagògic estem facilitant i optimitzant els recursos perquè arribin, a través de la pràctica diària, a interioritzar i assimilar els conceptes d’una manera lúdica i el més contextualitzada possible. Els alumnes participen, pensen, no tenen por de l’error i, el més important, creiem que a través de les diferents estratègies metodològiques que utilitzem, estem aconseguint que pensin millor. Els nostres alumnes aprenen pensant, raonant i sent crítics, un valor tan preuat i necessari a la societat en la qual vivim.
10. De quina manera pot ajudar un programa com EMAT al desenvolupament intel·lectual dels nens?
El nostre equip educatiu té una visió comuna quan afirmem que el joc és el principal motor per la comprensió. Les matemàtiques que oferim als nostres alumnes són reals. Els plantegem reptes intel·lectuals a través dels Problemes del Dia, de les Històries per Pensar, de les activitats de demostració… en què viuen el seu aprenentatge d’una manera contextualitzada, útil, pràctica, propera al seu dia a dia. Al nostre centre, el treball amb les matemàtiques és un aprenentatge significatiu basat en l’experiència concreta, la reflexió, la conceptualització i la posada en pràctica del que s’ha après.
D’altra banda, pensem que a través de l’estructura de treball a la qual convida aquest programa educatiu, ajudem al desenvolupament intel·lectual dels nostres nens, ja que a més de la competència matemàtica, també potencia la seva agilitat mental, el treball en equip i la metacognició individual, per tal que aprenguin a descobrir com aprenen.
11. Com és el vostre sistema d’avaluació des de la implantació d’EMAT?
El nostre sistema d’avaluació persegueix ser coherent amb el nostre canvi i innovació pedagògica. L’alumne per a nosaltres és l’eix vertebral del procés d’aprenentatge, per la qual cosa considerem important que ell sàpiga el que s’espera de si mateix en cada moment, què està aprenent, com ho està aprenent… i que pugui reflexionar sobre això i, en conseqüència, millorar.
Al nostre centre no només avaluem l’alumne, també ens avaluem com a equip educatiu, com a docents, i en la nostra pràctica educativa. Intentem ser reflexius i analitzar si hem sabut adequar-nos i estar a l’altura de les necessitats dels nostres joves.
12. Quins aspectes canviaries respecte a l’avaluació, tal com es coneix fins ara?
L’avaluació, tal com nosaltres la concebem avui dia, ens ha de permetre conèixer els progressos dels nostres alumnes i els seus hàndicaps, per intentar ajudar-los. Això suposa saber què sap l’alumne i com sap aplicar d’una manera eficaç tot el coneixement que va aprenent.
Creiem que l’avaluació s’ha d’entendre com una necessitat diària en la nostra pràctica amb l’objectiu de saber si les nostres intervencions als centres ens estan permetent avançar i de quina manera. En definitiva, l’hem de considerar com una eina de millora i d’aprenentatge diari.