Xerrades amb els nostres professors: Cristina Pérez Tortosa (Col·legi Sagrada Família Alzira)

Amb EMAT, “als nens els agraden les mates, juguen i s’ho passen bé aprenent. No és aquesta suficient revolució?”. A la nostra xerrada d’avui parlem amb Cristina Pérez Tortosa, professora d’EMAT al Col·legi Sagrada Família Alzira. Cristina destaca que, des de la implementació del mètode al col·legi, han notat un progrés considerable al centre pel que fa a la qualitat de l’educació. Els nens estan més motivats i els pares confien plenament en la metodologia en observar l’evolució diària dels seus fills.

Cristina Pérez Tortosa, professora del Col·legi Sagrada Família Alzira

Per què us vàreu plantejar impartir matemàtiques amb EMAT?

Al col·legi vam començar a notar una necessitat de canvi educatiu. Un cop conegut el projecte, vam decidir posar-lo en pràctica i, després d’un procés de formació, vam començar a impartir matemàtiques amb EMAT; va ser el nostre primer gran pas. Posteriorment, vam introduir la resta de projectes (Ludilletres i Inspra), i així vam anar realitzant una infinitat de canvis que avui dia ens fan sentir molt orgullosos del nostre progrés.

Què aporta el mètode als professors?

Ens aporta la tranquil·litat de saber que és un mètode que ja s’ha posat en pràctica i s’han demostrat els seus resultats, la seguretat de tenir les sessions ben estructurades, la confiança de donar multitud d’oportunitats als nens per aprendre i la satisfacció que aquests gaudeixin del seu aprenentatge.

Vàreu notar canvis a l’hora d’impartir les classes? En quins aspectes?

Vam notar molts canvis. Vam començar a treballar els conceptes i continguts des de les Intel·ligències Múltiples amb una gran varietat de materials. Vam observar un gran canvi en l’estructuració de les sessions, creant rutines molt marcades en els nens. El fet de treballar els continguts de manera cíclica també va ser una novetat; però, com a més sorprenent, el fet d’introduir el joc i la diversió en una sessió de matemàtiques… això és el més remarcable.

Com us organitzeu les classes?

A l’inici del curs elaborem un calendari anual i fem la primera programació tenint en compte els dies festius. Posteriorment, a l’inici de cada trimestre realitzem una revisió trimestral, passant, finalment, a una preparació setmanal de les sessions.

Com distribuïu les aules?

Treballem en grups cooperatius de nens on cadascun té un rol.

Els nens treballen bé en grup?

Els encanta, tenen l’oportunitat d’ajudar els companys i ser ajudats amb total normalitat. És cert que, al principi, els va costar fer el canvi, tant a ells com a nosaltres, els professors. El silenci absolut deixa d’existir i les distraccions es multipliquen, però, al meu entendre, és una manera de treballar excel·lent.

Com a professora, què és el que més t’agrada del programa?

Personalment, destaco l’estructuració de les sessions, la forma lògica d’introduir els continguts i el fet que aquests es presentin de manera cíclica. Els professors gaudim veient com els nens s’ho passen bé mentre aprenen. És un mètode que els dona l’oportunitat de ser partícips del seu propi aprenentatge i, quan a l’aula et perceps d’aquest fet, és tot un plaer que et fa sentir molt realitzada.

Què opinen els pares?

L’opinió dels nostres pares ha anat evolucionant. El primer any que vam posar en pràctica el mètode es sentien perduts i amb certa expectació a causa de la novetat que representava per a ells; després van passar a l’astorament per la quantitat de continguts que els seus fills demostraven estar treballant a classe, ja que tot el que aprenien ho posaven en pràctica en el seu dia a dia. I actualment han arribat a un estat de confiança total en el mètode.

Quines activitats agraden més als nens?

Aquesta pregunta és fàcil… els matijocs i jocs de cubs.

Noteu diferències a l’hora d’aprendre?

La principal diferència és que el mètode evita la simple explicació i posada en pràctica d’un contingut, per deixar, en la majoria de casos, que siguin els nens qui trobin aquesta explicació del concepte mitjançant matijocs, jocs de cubs, històries per pensar, etc. Això és quelcom que, evidentment, els permet estar moltíssim més motivats.

Creieu que és un programa revolucionari?

Als nens els agraden les mates, juguen i s’ho passen bé aprenent. No és aquesta suficient revolució?

Explica’ns algun exercici o alguna anècdota amb EMAT…

Jo imparteixo EMAT al primer cicle de Primària i em va sorprendre descobrir com es parteix de les fraccions, que ja havien treballat prèviament a Infantil, per aprendre les hores en un rellotge analògic. És un concepte que, anteriorment, els costava interioritzar… i ara ho comprenen amb molta facilitat perquè, per a ells, és més lògic.

Què cal per provocar el canvi educatiu?

En primer lloc, cal admetre que hi ha coses que no estem fent bé i, a partir d’aquí, cal començar a posar en pràctica totes les eines que tenim al nostre abast per garantir aquest canvi, que els nostres nens tant necessiten i els professors tant desitgem.

Com definiries l’Escola del segle XXI?

Una escola on el nen és al 100% el protagonista del seu propi aprenentatge; on se li ofereix als nens multitud d’eines i oportunitats per aprendre nous conceptes, ja que es dóna per suposat que cada nen és diferent. Una escola on no hi ha assignatures i el professor passa a ser un acompanyant, un guia, deixant de banda la imatge del professor com a posseïdor de l’única veritat. I, per descomptat, on els professors estan en formació contínua.