L’estructura curricular de la LOMLOE ens porta una nova manera d’enfocar el currículum i, sobretot, ofereix un pont entre les competències clau i els continguts propis de l’àrea. L’organització continua sent per àrees (Llengua i Literatura, Matemàtiques, Educació Física…), tot i que es pot optar per un ensenyament per àmbits, i la clau del que es treballarà a cadascuna d’elles són les competències específiques de l’àrea.
Vols saber més sobre les àrees i els conceptes de la LOMLOE?
No et perdis aquest webinar especial LOMLOE. Especialistes en didàctica i avaluació de tekman expliquen com afecta la nova llei a les teves classes i al teu dia a dia com a docent. Dona-li al play!
Competències específiques de l’àrea
Segons la LOMLOE, les competències específiques són «actuacions que l’alumnat ha de poder desplegar en activitats o en situacions l’abordatge de les quals requereix dels sabers bàsics de cada àrea. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, d’una banda, les competències clau, i de l’altra, els sabers bàsics de les àrees i els criteris d’avaluació». Cada etapa (infantil, primària i secundària) té la seva llista de competències per a cada àrea, que es mantenen al llarg de tota l’etapa.
Aquest enfocament ens fa adoptar una didàctica centrada en els processos, el raonament i l’acció. Deixem enrere la simple transmissió de coneixements perquè l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge. El dia a dia a l’aula s’ha d’enfocar en el disseny d’unitats didàctiques que permetin a l’alumne construir coneixement i posar-lo en pràctica, “activant-lo” en situacions contextualitzades.
Deixem enrere la mera transmissió de coneixements perquè l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge.
Com es connecten les competències específiques amb les competències clau?
Un altre punt important és que aquestes competències d’àrea es connecten directament amb les competències clau. Vegem-ho amb un exemple. La competència clau Competència personal, social i d’aprendre a aprendre implica desenvolupar habilitats de gestió emocional, treball en equip i processos de reflexió sobre el propi aprenentatge, entre d’altres.
La llei recull en una llista de descriptors operatius que significa ser competent en aquest sentit, és a dir, allò que l’alumne ha de saber fer en completar l’educació primària i l’ensenyament bàsic. A més, a les competències específiques de l’àrea s’inclouen elements per al seu treball. Per exemple:
- A Matemàtiques: Competència específica 7. «Desenvolupar destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions en afrontar reptes matemàtics, fomentant la confiança en les pròpies possibilitats, acceptant l’error com a part del procés d’aprenentatge i adaptant-se a les situacions d’incertesa, per millorar la perseverança i gaudir de l’aprenentatge de les matemàtiques».
- A Llengua i Literatura: Competència específica 3. «Produir textos orals i multimodals, amb coherència, claredat i registre adequats, per expressar idees, sentiments i conceptes; construir coneixement; establir vincles personals; i participar amb autonomia i una actitud cooperativa i empàtica en interaccions orals variades».
A més, es llisten els descriptors operatius que es poden vincular amb aquesta competència, a mode de brúixola per orientar. També s’inclou el disseny de les activitats i la integració d’aspectes d’altres competències clau.
Però, on queden els continguts? Vegem el següent concepte clau: els sabers bàsics.
Sabers bàsics de l’àrea
Els sabers bàsics són els antics continguts. Fan referència tant a conceptes i procediments com a actituds, i es denominen sabers bàsics perquè, a diferència de la llei anterior, s’ha fet una selecció d’aquells sabers que són importants per ser competents a l’àrea. Això no vol dir que no es puguin adquirir més sabers; el currículum marca els imprescindibles.
Els sabers s’organitzen per cicles (primer cicle, segon cicle i tercer cicle). I, com que l’enfocament és competencial, un mateix saber es pot utilitzar en diverses competències, per la qual cosa serà necessari connectar-los. Un exemple: a Matemàtiques, els sabers s’organitzen en sentits. Dins del sentit numèric, tenim el saber Estratègies variades de comptatge, recompte sistemàtic i adaptació del comptatge a la mida dels nombres en situacions de la vida quotidiana en quantitats fins al 9999, en segon cicle. Aquest saber serà necessari tant per resoldre problemes com per raonar i provar conjectures matemàtiques.
Per tant, es requereix una seqüenciació cíclica que permeti treballar aquests sabers de manera intercalada i facilitar així la connexió entre els sentits que els conformen.
Es requereix una seqüenciació cíclica que permeti treballar aquests sabers de manera intercalada i facilitar així la connexió entre els sentits que els conformen.
Criteris d’avaluació de les competències específiques
Si canviem el que ensenyem, hem d’actualitzar també la manera d’avaluar. Segons la LOMLOE, els criteris d’avaluació són «referents que indiquen els nivells de rendiment esperats en l’alumnat en les situacions o activitats a les quals es refereixen les competències específiques de cada àrea en un moment determinat del seu procés d’aprenentatge». Aquests criteris d’avaluació estan organitzats per cicles a Primària. A Secundària, són els mateixos per a 1r, 2n i 3r, i després trobem els de 4t.
Això suposa un canvi respecte a la llei anterior, en la qual els criteris d’avaluació estaven associats als continguts. És un avanç vincular els criteris a les competències específiques, perquè finalment podrem avaluar el rendiment de l’alumne i no només el que sap. Com cita la LOMLOE: «no existeix una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers bàsics: les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers».
És un avanç vincular els criteris a les competències específiques, perquè finalment podrem avaluar el rendiment de l’alumne i no només el que sap.
Serà necessari, com assenyala també la nova llei d’educació, dissenyar un procés d’avaluació global, continu i formatiu i comptar amb una gran diversitat d’instruments d’avaluació que ens permetin observar com l’alumne progressa i es desenvolupa en directe.
Contextualització i situacions d’aprenentatge
Com aterrem tot això en les activitats d’aprenentatge? Tal com assenyalàvem anteriorment, serà necessari transformar la nostra manera d’ensenyar. Hem d’apostar per metodologies que permetin a l’alumne actuar i desenvolupar les competències clau: aprenentatge cooperatiu, cultura de pensament, treball cooperatiu, avaluació per competències, aprenentatge basat en el joc, intel·ligència emocional, aprenentatge adaptatiu i contextualitzat i intel·ligències múltiples.
A més, en el nostre dia a dia, per tal que puguin desenvolupar les competències específiques de l’àrea, optarem per activitats que suposin un repte per a l’alumne i que estiguin connectades amb els contexts personals, socials i escolars en què es mou. Parlem de contextualitzar les activitats i d’oferir tasques autèntiques (rellevants, realistes i socialitzadores) perquè l’alumne conegui de primera mà com allò que aprèn a l’escola es transfereix a la vida real.
Per als qui no tenen aquesta forma de treballar, la LOMLOE descriu com han de ser algunes de les activitats, definint-les en les situacions d’aprenentatge. Segons la LOMLOE, les situacions d’aprenentatge són «situacions i activitats que impliquen el desplegament per part de l’alumnat d’actuacions associades a competències clau i competències específiques, i que contribueixen a l’adquisició i desenvolupament d’aquestes».
Com podem veure, entrant una mica en detall en les diferents àrees i conceptes de la nova llei d’educació LOMLOE, tots els aspectes clau estan connectats entre si i, per aconseguir un aprenentatge significatiu dels alumnes, han de treballar-se tenint en compte aquests vincles i interconnexions. Ja no ens trobem amb unitats i continguts aïllats; avancem cap a un ensenyament global, amb l’objectiu de formar els nostres alumnes perquè siguin persones competents i capaces en tots els sentits, preparades per al món actual.