El punt de vista de Carlos M. Iglesias

Carlos M. Iglesias és docent de Tecnologia, Matemàtiques i Química, Coordinador TIC del Centre i responsable de protecció de dades a Nuestra Señora del Carmen de Betanzos (A Coruña). Com a part d’aquesta tasca al centre, porta aproximadament 8 anys participant en projectes internacionals Comenius i Erasmus+, que li han permès tenir un contacte directe amb professionals de l’educació de països com Lituània, Finlàndia, Alemanya, França, Xipre, Hongria, Polònia, Gran Bretanya i Itàlia, i experimentar amb recursos online com xarxes socials, Moodle, Blogger o tecnologies al núvol.

Es reconeix influenciat per Félix Rodríguez de la Fuente i per Carl Sagan, tant en el seu amor per la ciència com en la seva manera de divulgar-la. Procura acostar a l’aula la fantasia, la ciència-ficció, la música, el cinema, la lectura i les noves tecnologies sempre que pot. Internet és la seva major font d’informació i es retroalimenta d’altres professionals a través de la curació de continguts a xarxes socials i blogs.

Què és per a tu la innovació pedagògica?

Per a mi, és qualsevol modificació que s’introdueix en la metodologia educativa amb l’objectiu de provocar un canvi en la manera d’aprendre dels nostres alumnes. Una altra cosa és que totes les innovacions siguin positives: de vegades no ho són. Per això, cal provar noves tècniques contínuament i analitzar els resultats per comprovar la seva efectivitat.

Quines estratègies utilitzes a l’aula per motivar l’alumnat?

Procuro ser apassionat en el que faig, arriscar-me a provar les seves propostes, divertir-me, escoltar-los sempre que puc, canviar les rutines de classe de tant en tant i buscar la seva complicitat.

Quines característiques posseeixen els joves actualment que no tenien els d’abans i viceversa? En què ha canviat la manera d’educar?

Fa vint anys, el respecte que tenien per la figura del professor era més cec que ara. Avui has de guanyar-te el respecte dels alumnes amb la teva feina diària. Per la resta, no trobo grans canvis: són adolescents més o menys agitats, als que els agrada la música, el cinema, els videojocs, internet i estar el mínim temps possible dins d’una aula. No crec que nosaltres, traslladats a aquesta època, haguéssim estat diferents.

La manera d’educar ha canviat perquè ara es busca que el combustible de l’aula sigui present. Sense ell, el motor, que és el professor, no pot funcionar. No vull dir que això no passés abans; jo he tingut professors que aconseguien que ens impliquéssim en el nostre aprenentatge i altres que ens tractaven com gravadores de dades, però abans eren majoria els segons, i crec que ara s’està invertint la situació.

Creus que la professió de docent requereix un aprenentatge continu?

Crec que qualsevol professió requereix un aprenentatge continu, avui més que mai, perquè la informació flueix a molta velocitat. És molt difícil separar el que val del que no. Et pots sentir realment desbordat si tractes de seguir totes les novetats que apareixen en una sola setmana amb milers de persones exposant els seus treballs sobre tot tipus de temes. Dins d’aquest aprenentatge, em sembla sumament important el contacte amb altres docents, perquè et permet compartir experiències i millorar la teva activitat d’una manera més eficient.

Quina és la dinàmica de les teves classes?

Primer faig una ràpida ullada a com és la situació anímica de la classe aquell dia. Si hi ha alguna tensió, primer cal parlar sobre el que passa; no es pot treballar si la nostra ment està en un altre lloc. Després, redistribuïm els pupitres en grups abans de començar i, en aquell moment, aprofito per parlar amb qui crec que necessita una atenció extra aquell dia.

A continuació, pregunto si la tasca per casa, que consisteix a veure els vídeos amb les explicacions i tractar d’entendre’ls, està realitzada (si algun no l’ha fet, sap que ha de veure el vídeo amb el seu mòbil per integrar-se més tard en el treball de grup planificat). Després, recordo les tasques que cal fer aquell dia. Quan treballen en grups, jo em moc entre ells aclarint els dubtes que no poden resoldre, col·laborant, preparant noves tasques, parlant amb algun alumne que no està en un bon moment o treballant amb alumnes que es van endarrerint per algun motiu. Els últims minuts són per recapitular sobre el treball realitzat i planificar la següent classe amb ells.

Ha estat complicat introduir la classe invertida?

He tingut molta sort perquè la Directora del Centre m’ha animat sempre amb el canvi, actuant com una ajuda. Sense aquest suport no m’hauria estat possible introduir-la. El més complicat va ser aconseguir que els alumnes entenguessin el mètode de treball i seleccionar, o en el meu cas gravar, els vídeos amb les explicacions. Això és el que porta més temps i esforç. La resta és una qüestió de planificar tasques i reorganitzar espais. Això és més fàcil si més professors inverteixen les seves classes.

Quins beneficis s’obtenen de la classe invertida?

• Els alumnes estan més relaxats i motivats a classe.

• Es fomenta l’aprenentatge autònom i el treball cooperatiu.

• Es disposa de més temps per atendre els alumnes amb més dificultats.

• S’elimina l’excés de tasques per casa, ja que la major part dels “deures” es fan a classe.

• Les tasques que necessiten més ajuda es fan a classe i el treball de comprensió i memorístic es realitza a casa. Els vídeos permeten repassar les explicacions tantes vegades com cadascú necessiti.

Per què és important que els alumnes adquireixin autonomia en el seu aprenentatge?

Avui la informació és a tot arreu; l’important és saber filtrar-la i utilitzar-la, i això és alguna cosa que la major part de la nostra vida hem de fer de manera autònoma. És imprescindible que desenvolupin aquesta autonomia a l’escola, quan encara tenen ajuda disponible per millorar al màxim aquesta habilitat.

De quina manera planteges l’avaluació?

Procuro donar menys importància a la nota final del procés i més importància al camí recorregut, encara que la nota continua tenint molt pes per als pares i els alumnes. En realitat, crec que seria més feliç sense haver de posar una nota final.

Considero molt importants les avaluacions formatives en les quals els alumnes reben la informació que necessiten per progressar. Això només es pot aconseguir utilitzant totes les interaccions possibles: l’auto-correcció, la correcció entre iguals, les consultes al professor i qualsevol mètode que permeti una retroalimentació contínua, i això no ha de conduir necessàriament a una nota numèrica. Tot això enriqueix molt el procés d’aprenentatge i és la part fonamental del treball diari.

Crec que és força encertada la idea, que comença a circular amb força, que és ridícul atomitzar l’avaluació en infinitats d’ítems, portant l’esforç per registrar-ho tot fins a magnituds absurdes, per després donar una nota final única que mai acaba de reflectir bé el procés.