La tornada a les classes després del confinament va ser un moment realment especial. En un context d’incertesa i nervis, els alumnes van tornar a les aules amb les mesures de seguretat pertinents: màscara, gel, distància, grups bombolla… Una situació excepcional a la qual els docents van respondre donant una lliçó de responsabilitat, compromís i dedicació al món que mai oblidarem.

Hem aprofitat que a diversos països de Llatinoamèrica tornen a les aules per preguntar a Mare Mar S. Izuel, directora titular del Col·legi Montserrat de Barcelona i responsable de la xarxa local Natzaret Col·legis Innovadors a Espanya-Indonèsia, com va ser la tornada a les aules al col·legi català. Consells molt útils sobre com tornar a les aules en temps de pandèmia!

Quins van ser els principals reptes que va afrontar el col·legi Montserrat per dur a terme una tornada segura?

Et diria que sobretot no renunciar a dues responsabilitats immediates que s’esperava de nosaltres i que diverses persones expertes del món de l’educació ja intuïen: generar un entorn saludable i protector i vetllar per una educació de qualitat. Si haguéssim de fer una llista de coses que necessitàvem aconseguir, aquestes dues eren les responsabilitats immediates i més importants per a nosaltres.

És important tenir una estratègia comunicativa potent darrere…

Sí. Calia donar un missatge d’optimisme, de ganes i de motivació a les famílies, professors i alumnes.

L’objectiu era que la campanya de comunicació fos més estratègica a llarg termini.

Com vam voler fer-ho? Aprofitant les facilitats que la tecnologia ens donava per vetllar amb aquests missatges i complir amb la normativa. Vam fer 3 nivells de reunió:

1. Una reunió general a través de YouTube per a totes les famílies per explicar-los que volíem jugar infinit (agafant el concepte de Simon Sineck) per perpetuar el joc i vetllar perquè els alumnes se sentissin segurs dins del joc i continuar vetllant per l’educació de qualitat.

2. 4 càpsules també retransmeses des de YouTube, per reeducar la resiliència dels fills on ajudem les famílies a educar la resiliència concorde a les edats.

3. Webinars específics enfocats al que és la pràctica educativa del dia a dia. Necessitàvem tenir a les famílies com a aliats a casa per fer sessions amb els nostres programes i per això els necessitàvem més formats amb els programes que mai perquè ens donessin suport amb els nens a casa.

L’objectiu era que la campanya de comunicació fos més estratègica a llarg termini, que tingués un sentit de comunicació i connexió amb la comunitat. No volíem fer simplement activitats tàctiques a curt termini.

Quin tipus de mesures sanitàries vau dur a terme al col·legi?

Aquí no teníem molta maniobra ja que les mesures vénen donades des del departament d’educació: grups bombolla, professors limitats a l’aula, ventilació, etc. Sí que va haver-hi un petit marge de decisió en el tema de la temperatura, el gel i la mascareta. Aquí aprofitem i demanem la col·laboració de les famílies perquè els prenguessin la temperatura ja a casa per no perdre tant de temps.

La professora ha d’abraçar al nen si necessita escalf, i això no podíem frenar-ho.

Haver de mantenir unes certes distàncies ja s’ha comprovat que no és factor de risc a un col·legi. Per això vam intentar que no calgués estar separats perquè per a nosaltres era molt important l’aprenentatge cooperatiu. Mai hi ha hagut cap brot al col·legi. Seguíem els protocols i si una família ens notificava un positiu, seguíem el protocol de fer PCR i no hi havia més contagis. Ens enorgulleix l’haver-ho fet així, sobretot per la responsabilitat que ens van demostrar les nostres famílies i els nostres docents.

D’altra banda, a preescolar (Infantil) els nens necessiten major acompanyament de l’educadora a través del contacte amb materials manipulatius, complint el propòsit d’aprenentatge i socialització. Com ho vam poder fer? La normativa de portar la mascareta era a partir de Primària, així que els cicles d’Infantil (preescolar) estàvem sense mascareta. Això ens va ajudar a tenir proximitat amb els nens. La professora ha d’abraçar al nen si necessita escalf i això no podíem frenar-ho. El tacte del personal docent era necessari. No havíem de fer coses rares educativament com “no tocar”. Però ha estat un desafiament el no veure el rostre; veure només la mirada allunya molt la relació alumne-professor.

El suport de les famílies haurà estat fonamental, no?

Confiàvem molt en elles. La col·laboració ha estat de molta ajuda. La comunicació amb elles i fer-li-ho entendre la situació ens va ajudar molt al fet que empatitzessin amb nosaltres. Era important fer-los recordar que no ens exigissin el que sempre ens havien exigit. Vam haver de gestionar 24/7 atents a les noves mesures i això no era fàcil.

Quines recomanacions pots donar-nos per a implementar modalitats híbrides en el col·legi? Com ho va aconseguir el Col·legi Montserrat?

Una estratègia que teníem era que el dilluns a primera hora teníem el moment de tutoria (self and coach moment) en el qual el nen descobreix les propostes d’aprenentatge de tota la setmana. Usàvem les plataformes digitals perquè els nens i els pares des de casa sabessin el que anaven a fer durant la setmana i quines metes d’aprenentatge dissenyades pel professor anaven a fer. Si jo el dilluns ja sé quins reptes em marco aquesta setmana, ja sé el que haig d’aconseguir, i és igual que estigui al col·legi o a casa. Aprofitem aquest dilluns de moment sincrònic perquè després si passava alguna cosa ho poguessin fer igual de manera asincrònica a casa.

Si jo el dilluns ja sé quins reptes em marco aquesta setmana, ja sé el que haig d’aconseguir, i és igual que estigui al col·legi o a casa.

Aquesta va ser la nostra proposta per aguantar aquests tipus d’escenaris i implementar modalitats híbrides a l’escola. Podien seguir l’aprenentatge a casa i ara això ens serveix per al nou gir del nostre propi projecte educatiu. Ens ha fet ser creatius i inventar coses. Ho aprofitarem! Cal intentar mantenir la proactivitat, amb l’horitzó clar del que vols aconseguir al teu col·legi a llarg termini.

I si parlem d’educació emocional, quins elements recomanes prioritzar?

El mètode RULER, de la Universitat de Yale, ja estava implementat a l’escola des d’abans de la pandèmia, i ens ha ajudat molt. Aquest punt és important ja que hi ha coses que ens han ajudat que no estaven integrades des d’abans com tot el que és l’ús de dispositius i plataformes digitals. L’ús del mesurador emocional (com estàs avui, com t’agradaria sentir-te, i què faràs per sentir-te com vols) l’hem reforçat però ja ho fèiem anteriorment.

Una altra idea és que no començàvem amb cap assignatura en concret sinó que reforçàvem el missatge d’unió cada matí. Era el nostre moment de suport emocional, encara que ja forma part de la nostra filosofia com a col·legi.

També vam reforçar la relació de l’alumne amb el tutor, sobretot amb les edats pre-adolescència i adolescència (des d’11 anys fins als 18). En aquestes edats la pandèmia els ha agafat en moments delicats de les seves vides perquè hi ha una part de socialització que per a ells no és capritx i és important per al desenvolupament de la seva personalitat. Tot el que es pugui fer d’educació emocional sempre és poc.

Com la pandèmia ha afectat el nivell dels alumnes? Ha augmentat la diversitat de nivells?

La diversitat ja existia en el nostre col·legi gràcies als programes de tekman, abans de la pandèmia. El que vam fer, i això és important, va ser fer una anàlisi de com cadascun d’ells havia seguit el confinament global. Com ho havien mesurat des de casa, com s’havien integrat els pares, qui s’ha connectat sempre, qui no, qui ha fet els exercicis, etc. Fer aquest balanç ens va permetre no partir de zero en el presencial ja que ja veníem amb un estudi previ de cadascun d’ells per saber com continuar tractant-los durant el curs.

La personalització que proposen els programes tekman ens va com a anell al dit per poder acompanyar als alumnes.

Hi ha hagut, més que mai, una tasca de docent-coach. No necessitem sol professors sinó acompanyament. Aquest és el perfil que ha d’aconseguir cada mestre, acompanyar al nen perquè estableixi el seu propi pla d’aprenentatge. La personalització que proposen els programes tekman ens va com a anell al dit per poder acompanyar als alumnes. El reajustament curricular que permet els programes de tekman, l’acompanyament de tekman als equips docents.. ens ha facilitat moltíssim l’atenció a la diversitat. Els programes de tekman es focalitzen en els punts del currículum que valen la pena i l’important no és la quantitat sinó la qualitat. Enfocament competencial i des de les intel·ligències múltiples.

I per acabar, en el pla d’infraestructura i distribució d’alumnes dins de l’aula quins suggeriments dónes als col·legis a Llatinoamèrica que tornaran a classe i no acaben de resoldre això?

Els contagis no seran obvis a una escola si complim bé les mesures establertes. No tornem al col·legi si no és necessari; no m’agrada veure als nens en files i separats. He vist col·legis on no podien ni sortir al pati. Per fer això és millor seguir a casa! No fem coses estranyes educativament parlant.

L’educació no s’ha de banalitzar per aquesta situació ja que, ben portada, podem continuar apostant més que mai per una educació de qualitat. I aquesta exigeix cooperació, col·laboració, emoció, conversa i això no pot fer-se amb cubiculums separats. M’agradaria animar a Llatinoamèrica a què no posin als nens en situació que no són pròpies de nens.

emat_bran_banner_cat

Subscriu-te

També et pot interessar

Comentaris

Intercanvia idees i opinions amb la comunitat Thinkö

5 + seven =

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.